martes, 24 de abril de 2018

Signant el meu últim poemari “I tu vas arribar” a Sant Jordi




Sant Jordi marcat per l'ambient festiu de la diada
El carrer s'omple de gent passejant, llibres i roses, aquest any com a reivindicació dels presos polítics, els carrers, totes les carpes i punts de venta, també de roses grogues.

Els escriptors aprofiten aquest dia per estar en contacte amb els seus lectors, signant la seva obra.

Jo també he signat el meu últim poemari "I tu vas arribar" Molt contenta de l'acollida rebuda.
Tessa Barlo

Gran ambient festiu en la diada de Sant Jordi


El dia de Sant Jordi, on el llibre i la rosa prenen un protagonisme total i en el que se’ns convida a passejar per carrers i places per acostar-nos a les diferents paradetes d’entitats i comerços del ram, torna a tenir el seu punt central en les places de Francesc Layret i l’Abat Oliba, plenes de gent i ambient festiu.

Sant Jordi s’ha llevat ben d’hora i a les 7,30 del matí a l’andana de la Renfe on s’han portat a terme diverses lectures, en paral·lel a les que es porten a terme davant la porta de l’Ajuntament, protagonitzades per alumnes de centres educatius de la ciutat. El relleu el protagonitzaran entitats i qualsevol persona que, a títol individual, ho vulgui fer fins a la cloenda que serà a les 18,30.
La rosa, una de les grans protagonistes del dia, té com sempre una bona sortida i en aquest sentit, Nil Garreta, de la Floristeria Casamitjana, es mostra content per com està anant el dia i destaca les roses elaborades que ofereixen, la qual cosa la gent ho valora.
Pel que fa a l’altra gran protagonista, el llibre, Maria Lluïsa Casanovas, de la llibreria Casanova, destaca com fet rellevant el fet que aquest any es compleixen 40 anys de la fundació de la llibreria, sent, per tant, la més antiga de Cerdanyola i sempre a mans de la mateixa família.
Quant a la venda de llibres, Maria Lluïsa Casanova en destaca la novel·la històrica "La terra maleïda", de Juan Fco. Ferrándiz, situada a la Barcelona del segleIX, que es pot trobar en català i castellà; "La força d’un destí", de Martí Gironell, basada en una història real d’una persona que se’n va a Hollywook l’any 36 i l’altra títol força venut és "Quiéreme siempre" de l’actriu catalana Núria Gago. Altres llibres que tenen força sortida són "S.O.S Cristians", de la Pilar Rahola, i "Bon dia són les vuit" de l’Antoni Bassas.
Paradetes de tota mena
La plaça de l’Abat Oliba, però, a banda dels llibres i les roses, també hi havien altres tipus de paradetes i que abasten des de les escoles, passant per la política i la solidaritat.
Una d’elles és la de l’Associació d’Aturats Ripollet-Cerdanyola, i el seu president, Manuel Navarro, explica que la intenció és la de fer conèixer les activitats que porten a terme i també fer una mica de caixa per afrontar les despeses que de la seva activitat se’n genera.
En aquest sentit, Navarro destaca el premi rebut en el concurs d’idees del Consell Comarcal del Vallès Occidental al mes de novembre passat i on es presentava un càtering social adreçat a la gent necessitada on s’ofereix un menjar bo i just.
Altres entitats presents a la diada han estat, entre d’altres: els Castellers, Òmnium Cultural, Aspadi, Marea Pensionista o, per exemple de l’Esplai El Roser, que ofereix durant tot el dia pintar-se la cara amb un drag, una princesa o el que es vulgui a tres euros per aconseguir diners per poder becar als nens i joves de l’esplai perquè puguin anar de colònies.



jueves, 12 de abril de 2018

Maria Victòria Lovaina s’endinsa a la convulsa Barcelona d’inicis de segle XX a L’esquerda de l’àngel



L’ última novel·la de Maria Victòria Lovaina, L’esquerda de l’àngel, se situa a cavall de dues etapes ben diferents del segle XX de Barcelona. El tumultuós inici de segle en què les classes populars lluitaven per la supervivència en un moment de forta injustícia social i de molta violència és protagonista de la novel·la amb una narració que comenta als anys 50 arran de la descoberta d’unes cartes antigues.

Maria Victòria Lovaina arriba puntual a la seva cita amb Sant Jordi amb una novel·la que es capbussa en una de les etapes més magnètiques de la magnètica ciutat de Barcelona. L'esquerda de l'àngel arriba  després de L’home que camina, Premi Ferran Canyameres de narració breu policíaca i de misteri, de Terrassa 2015, el llibre de relats Fils de veu al 2016 i Pell de gat, Premi Soler i Estruch 2012. 
En Nèstor viu en un pis del carrer de l’Om, al Raval. A partir de les cartes antigues que en Paquito, el seu veí i amic, descobreix en el capçal del llit, es recrearà una història fins aleshores desconeguda que es remunten als primers anys del segle passat.
L’esquerda de l’àngel -editorial Gregal- explora les ferides que la vida causa en els seus personatges i es capbussa en les relacions d’amistat en situacions límit amb una narració a cavall de dues èpoques. En una hi viu en Nèstor, atrapat entre el neguit per descobrir els fantasmes ocults de la seva infantesa i un sentiment de culpa impregnat d’amor; en l’altra, la  Maria i la Cinta, atrapades en una Barcelona convulsa que les farà còmplices de fets que mai no haurien imaginat. 
Maria Victòria Lovaina destaca que els inicis del segle passat a Barcelona conformen una etapa molt atractiva de la ciutat. Dos anys d’exhaustiu treball de documentació es van completar amb 5 més de redacció per enllestir la novel·la -compaginat amb la seva feina com a docent. Un treball de capbussar-se en llibres d’història i hemeroteca de l’època que van descobrir a Lovaina personatges reals com Joan Rull, anarquista que al sortir de presó va començar a treballar com a confident de la policia i, com cobrava per informar de les bombes que es posaven, va començar a posar bombes ell mateix –i la seva família- i així guanyar més diners. Fins que el van agafar i es va convertir en el primer executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona al 1908. Aquesta execució marcarà el final d’una de les èpoques novel·lades per Lovaina, mentre la segona part es tancarà amb l’últim executat per garrot, Salvador Puig Antich, al 1974.
Les dades recopilades es posen al servei de la narració en el que l’autora qualifica no de novel·la històrica, sinó d’història novel·lada, on la realitat ajuda a aportar versemblança al que innegablement és una obra de ficció.
L’esquerda de l’àngel compta amb més de 50 personatges, construcció que esdevé un dels grans reptes literaris per a l’autora, que volia que tots ells tinguessin ànima. Lovaina explica que, tot i que siguin personatges molt secundaris a la narració, com a autora té la necessitat de conèixer en profunditat
Aquest mosaic humà el destacava especialment l’escriptor Isidre Grau ahir en la presentació de L’esquerda de l’àngel. Per a l’autor de Els colors de l’aigua, la definició del conjunt dels personatges és un dels atractius d’un llibre on mostren la seva ambivalència ja que la novel·la, tot i fer un retrat no gaire benèvol de la burgesia i adoptar el prisma de les classes populars, no té un to pamfletaire, subratlla Grau.
Ruta pels escenaris de la novel·la
Lovaina farà viure la novel·la més enllà del paper. Així, el pròxim 28 d'abril realitzarà una ruta pels escenaris de L'esquerda de l'àngel amb un recorregut per indrets de la Barcelona que van canviar la vida de la protagonista d'aquesta novel·la. Es passejarà per l'artèria principal del Raval, el carrer Nou de les Rambles, i algun carrer adjacent no tan conegut, però que ho és tot en el món dels personatges de la novel·la. L'objectiu és recuperar la vida d'inicis de segle XX descobrint un indret relacionat amb un atemptat anarquista d'aquells temps i que resulta d'especial transcendència en la vida d'alguns personatges del llibre.




Joan Manuel Tresserras parla sobre les polítiques de comunicació en la Catalunya del futur immediat




El Congrés Participatiu Catalunya i Futur, iniciativa inspirada en el Congrés de Cultura Catalana, s'ha presentat a Cerdanyola convidant a Joan Manuel Tresserras per debatre sobre polítiques de comunicació. El Congrés vol definir la Catalunya del futur en un procés participatiu i radicalment democràtic obrint sis àmbits de debat i treball: Catalunya al món, Una societat cohesionada, L'equilibri amb la natura, Un model econòmic sostenible, La governança i L'Estat, una eina al servei de les persones.

Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Comunicació i conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, va explicar que l'àmbit de la comunicació ho travessa tot i que els mitjans de comunicació són la principal infraestructura d'una cultura. Per a Tresserras, cultura, comunicació i educació formen part del macro àmbit del coneixement i els mitjans de comunicació en són la seva columna vertebral, perquè "volem ser persones lliures i informades amb capacitat per participar en els grans debats públics".
La irrupció de les xarxes socials i els avanços tecnològics han canviat els hàbit de consum de la informació i ens uns temps de degradació del pes del treball periodístic i saturació de informació, Tresserras defensa que "la tasca dels periodistes és ajudar a processar i ordenar tota la informació per a que la puguem transformar en coneixement".
Tresserras va dir que la globalització no crea un model nou de mitjans de comunicació per ella mateixa, "però imposa les condicions per a que una cultura mitjana europea com la catalana només pugui sobreviure si disposa d'una potent indústria audiovisual capaç de produir continguts per al nostre consum i per projectar-nos al món, uns mitjans de comunicació que siguin la nostra façana de interlocució amb les altres cultures".
Tenint en compte que no existeix un sector audiovisual privat prou potent, Tresserras aposta per potenciar un sistema públic, que "no hauria d'estar sempre sota control del govern o les administracions", proposant la via de crear un tercer sector de la comunicació basat en l'empoderament de capitals per crear cooperatives al servei de l'interès general.
Joan Manuel Tresserras veu indispensable recuperar el seny i formar un nou govern de la Generalitat per així poder començar a treballar en l'aprovació parlamentària d'un nou mandat marc de la comunicació que fixi les prioritats per als propers anys i en base al qual cada empresa pública negocia el seu corresponent contracte programa amb les subvencions que reben i les obligacions que per aquestes assumeixen com servei públic.  
Tresserras també creu que "cal una llei de la comunicació que tingui en compte els objectius de l'estratègia del mercat únic digital europeu que pugui competir amb les grans empreses nord-americanes, un mercat únic al que caldrà adaptar-se i potenciar els punts a favor que pugui tenir per a Catalunya".